Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
Hi ha moments de tot en aquesta vida, moments en que estem de bon humor, altres tristos, deprimits, eufòrics, neguitosos, confiats….hi ha estats per donar i vendre; en algun d’aquests moments concrets, em faig aquesta pregunta: com arriba a anar la cosa per acabar enfilant-se per una paret en solitari? Potser per algú la resposta … Llegiu més
Fa uns dies, baixant de la Roca dels Arcs, vaig tenir una conversa amb un company que més o menys va anar així: -A mí ja m’han hagut de venir a buscar els bombers una vegada, i tinc la sensació, que no serà l’ùltima. -Osti, però per què dius això? no ho pensis això home. … Llegiu més
M’ha semblat adequat dedicar-li una entrada a aquestes tres vies situades ben juntes a la dreta de tot del serrat, al rappel mateix. Són vies amb unes característiques molt similars i que tenen una cosa en comú: un primer llarg molt difícil, exposat i de roca, a moments, molt dolenta. Tinc entès que fa uns … Llegiu més
Fent un repàs de vies que m’han marcat a la meva vida d’escalador he trobat molt adequat comentar aquesta, “l’Esperó del Jofre”, oberta per l’Edu Palma i el David Hita a l’estiu de l’any 2013. Una obra d’art, un itinerari descomunal, obert amb un estil molt però que molt depurat que ens farà posar tots … Llegiu més
La història que tinc amb aquest via la podría dividir en tres fases: un intent accidentat, un intent exitós i la restauració, tres capitols de la meva vida dedicats a aquesta increïble ruta que tant m’ha ensenyat. El 31 d’octubre (2021) hi vam anar a escalar-la amb en Pau Tomé, jo personalment amb bastanta confiança … Llegiu més
La Grisu-Valera ( Joan Carles Grisu-Juli Valera 1975) recorre una línia de fissures molt ben definida entre l’Ancestra (Maria de Rialp-Jordi Verdaguer 1987) i la “A dónde vas bala perdida” (Josep María Codina-Joaquín Olmo 1989). Es tracta d’un itinerari autèntic, salvatge i amb la roca en general no massa bona, que ens demanarà una bona … Llegiu més