Hem passat, amb el company Jordi Oliveras, uns dies escalant a Annot, un poblet conegut per les seves parets d’arenisca, en les quals hi podem trobar els 3 estils d’escalada més populars, bloc, esportiva i tradicional.
Tot i que hem escalat de tot una mica, hem centrat la nostra atenció en les vies d’escalada tradicional, que valen molt, molt la pena.
Tot i que l’estiu (principis de setembre) no deu ser la millor època per escalar a Annot, hem pogut escalar a l’ombra, a partir de les 16.30 aproximadament, als sectors “Vire inter” i “La cave”, passant força calor a les aproximacions però escalant a gust un cop a peu de paret. També és una bona opció combinar el trad amb esportiva o bloc pel matí ja que hi trobem alguns sectors amb orientacions molt variades en que podrem escalar a l’ombra a qualsevol hora.
La roca que hi trobem és una arenisca molt compacta en general, ratllada per fissures i forats de totes les mides; l’autoprotecció, a base de friends de tots els tamanys, en general és molt bona, exceptuant alguns runouts; A totes les vies obertes fins el moment hi trobem una reunió amb anella o maillon per baixar al terra, totes estàn en bon estat.
La guia d’escalada tradicional la podem comprar al bar “Cafe du commerce”, actualment, sembla l’únic lloc on la podem aconseguir ja que no hem trobat una botiga de muntanya de la que parlen alguns blogs, potser ha tancat; el llibret es bastant endeble i en un parell de dies han començat a desenganxar-se pàgines…poca qualitat, amb un preu de 15 euros.
Hem passat totes les nits a l’àrea per caravanes que hi ha a les afores del poble, s’està molt tranquil i hi trobem una pica amb aigua potable per beure i rentar els catxarros; el poblet és molt maco, sense gaire turisme, i hi podem trobar un càmping i un supermercat a 1 minut en cotxe del centre.
Les aproximacions als sectors de tradicional oscil.len entre 30 i 45 minuts de pujada pel “camí del gres” un sender molt marcat que surt de darrere l’estació de tren.
Aqui van unes vies ben recomanables:
-“Dedicata alla Val di Mello” diedre-bavaresa perfecte, agradable d’escalar i protegir, 6a
-“Spitalgie” una obra d’art, mur molt desplomat farcit de forats de tots els tamanys imaginables, 6c.
-“Rasta Chauve” sortida esquerra pel sostre. Molt bona via de fissures amb varis crux, el més dur, un pas de bloc molt violent per arrencar del terra, 6c.
-“Mettrez ça sur m’Annot” molt bonica via de fissures, amb un parell de crux, a l’arrencada i a l’arribada, 6b.
-“Fanny” via de fissures excel.lents superant just al final un espectacular sostre, 6b+.
-“Pile ou face” via de caire clàssic, diferent a totes, primer per xemeneia i acabant per placa tombada, 6a.
-“Hand training” tot i que se suposa que s’ha d’escalar en empotrament de mans i peus, em va semblar més natural fer-la en xemeneia, molt bonica i agradable d’escalar, 6a, portar 3 totem taronja o camalot groc si es vol cosir bé.
-“X-files” diedre perfecte de bon escalar, bavaresa, 6a.
-“Domino” via de fissures, curta i senzilla, amb una variant d’entrada més difícil 4+ o 6a+
-“Lake placid” bavaresa perfecta amb sostret final de mirar-se’l una mica, 6b.
-“Les gapençais” diedre bavaresa perfecte, semblant a la “Dedicata alla Val i Mello”, 6a.
-“Krusty et le demi boudin” bonica via de fissures en bavaresa amb una sortida molt complicada, 6b dubtós.
Totes aquestes vies queden a l’ombra a la tarda (la “Hand training” resta tot el dia a l’ombra ja que es troba en una profunda escletxa a un racó anomenat “La chambre du roi”). També vam visitar el sector “La Cave”, accedint per “La vire du bas”, un sectoret de vies curtes amb graus al voltant del V+ ideals per iniciar-se en aixó d’escalar en lliure posant catxarrets; “La Cave” també té ombra de tarda.
