Aquesta línia la vaig clitxar quan feia la GAM del Bisbe amb la Laura, un discret sistema de fissures força directe i que feia bona pinta, d’aquestes que ja els hi veig la possibilitat que hagin passat desapercebudes a ulls dels aperturistes montserratins.
L’Hita em va confirmar que, efectivament, encara restava verge, i que ja la tenia vista i apuntada a l’agenda com a futurible.
Es tracta d’una sèrie de fissures entretallades en algun punt, els quals resulten els trams més delicats (A2), i que requeirexen d’una mica d’artesania per poder progressar. Els trams en lliure queden reservats exclusivament als primers i darrers metres de la via, la resta, escalada artificial de pitonatge i totems amb els tramets clau ja esmentats.
El darrer llarg es fa tot en lliure sobre roca bastant compacta i prou cantelluda com per anar progressant amb certa seguretat, pitonant claus petits allà on va apareixent alguna fissureta.
És d’aquelles vies que dubto de si val la pena o no deixa-la arregladeta… La línia és molt bona, probablement quedi una cosa xula per fer en lliure tirant avall molta cosa i deixant pitons als llocs clau, tot i que no sóc partidari de tirar avall mitja paret per tal de que la via sigui escalable amb mans i peus. Bé, ja veurem que fem, ho meditarem.
