El lloc on es troba aquesta paret és un racó molt especial per a mi, com un secret (tot i ser públic), el qual he anat descobrint en diferents visites que hi he fet. Ja fa anys que vaig començar a investigar aquestes roques disseminades que hi ha pels voltants del túnel, la més cridanera, el Roc Ramón, una agulla que veurem si o si a l’entrar al túnel en direcció a Santa fe.
Hi he anat trobant rastres humans per aquí i per allà, algún pitó, alguna baga…però la realitat és que no hi trobarem res publicat enlloc que faci referència a escalades en aquest lloc. Cosa que resulta molt motivadora. Sigui més maco o més lleig, de roca més bona o més dolenta, sigui com sigui, es tracta d’un racó amb parets de roca escalables, de diferents mides, i tota per descobrir i escalar. Bé, ara ja no hi ha tant per descobrir.
Just a sobre del túnel hi ha un bon pany de paret on hi vaig obrir amb el meu pare la via “Amor de padre” i mirant des d’allà i, una mica amagada, s’hi troba una altra paret d’uns 45 metres d’alçada i molt desplomada, l’accès és una mica complexe doncs no hi ha camí per arribar-hi. Actualment hi ha unes cordes fixes que s’han de remuntar a jumar i que ens porten, primer a sobre la xarxa del túnel, i un altre tram al costat mateix del peu de via.
Es tracta d’un itinerari que no deixa indiferent, des del peu de via ja es veu que la cosa serà acrobàtica, i efectivament, desprès d’escalar uns 5 metres en lliure ja podrem treure l’estrep i el martell per anar seguint una fissura molt fina que ens obligarà a clavar un parell o tres de passos per arribar als seguros col.locats. Un cop acaba la fissura sortirem del gran desplom sortejant uns sostres per la dreta amb l’ajuda d’uns parabolts i, per fi, sortirem en lliure emocionant però que ja podrem protegir més comodament amb alguns friends. Farem reunió ja que el següent llarg va molt a dretes i si seguissim, fregarien massa les cordes.
El següent llarg ja té un altre color i es pot solventar quasi tot ell en lliure, exceptuant un parell de passos d’A0, aquest tram està pendent d’alliberar però no s’hi veu gran complicació. El tram final que surt al cim es mou per roca molt bruta i una mica descomposta, haurem d’anar al tanto. Un cop siguem a dalt, el més pràctic seria rapelar de la mateixa reunió que fem (bonic ràpel, molt ordesià) i refer el mateix que hem fet pujant.
La via es troba semiequipada amb 5 parabolts i 5 o 6 pitons i hi aurem de dur 3 universals curts, el joc de friends fins el 2 i estreps. En quant al nom de la via, si algun dia aneu a fer-la i observeu la paret des del peu de via, ho entendreu, Que la disfruteu!
