Tot va començar un dia d’aquests que plou molt a tot arreu, i vaig acostar-me a Vilanova en busca d’algun racó desplomat on no toqués la pluja i practicar una mica d’escalada artficial. En arribar allà vaig passar per sota d’aquestes parets, de les quals desconeixía l’existència i el nom, i que presentaven alguns peus de paret balmats on poder fer el mico una estona. Un cop vaig trobar un lloc amb una mica de cara i ulls, vaig equipar-me i, sense adonarme’n, estava iniciant el primer llarg del que seria aquesta via, amb estreps, vambes plenes de fang, i algun parabolt més dels que m’hagués agaradat posar, sobretot als primers metres.
Una setmana desprès hi vaig tornar per acabar-la, acompanyat aquest cop pel company Quim Vergés.
Pel meu gust ha resultat un bon itinerari, un xic rebuscat com la majoría de noves apertures de la zona, però amb uns trams ben interessants per gaudir de l’escalada lliure i l’autoprotecció. Un primer llarg rarot, per entrar en matèria, un segon vertical, sinuós i emocionant, un tercer que evita les temptacions de marxar a terreny senzill i un darrer preciós per un diedre desplomat i una sortida molt tècnica i aèria on ha quedat posat un clauet. Recomano portar el joc de friends fins el 3, algun tasconet i 4 claus variats per reforçar alguna reunió i per protegir bé els darrers metres de la via. Que la disfruteu.
