Petita i contundent paret situada en un dels infinits racons que amaguen els Ports de Beseit, molt aprop del poble de Paüls, i a on es vislumbren més i més parets per aquí i per allà, totes encara per estrenar.
Aquesta via la tenia ja començada el Joan de fa un temps, obrint el primer llarg que s’enfila per una fissura que queda barrada per un sostret i que presenta l’entrada més lògica de la paret, que és força vertical tota ella, amb murs molt compactes de roca arenisca, a estones taronja, a estones negra, coberta per una espècie de molsa polsosa força relliscosa fins que no la rasques bé, també amb trams de roca coralina de molt bona qualitat, en resum, una mica de tot.
Tot i que la roca a primer cop d’ull ens semblava que podria ser no massa bona, ens va anar sorprenent a cada metre que avançàvem, deixant-nos escalar pràcticament tot el recorregut en lliure, trobant roca compacta en els trams més difícils, que hem acabat de sanejar per deixar-la encara millor.
Els dos primers llargs són ben macos, ens ofereixen una mica de tot, continuïtat als primers metres, passos més bloqueros al segon llarg, hi trobareu un parell de xapes en els passos clau, algún pitó i les reunions muntades.
Per arribar a la paret hem de sortir del poble passant pel cementiri, agafant la pista que surt just del mateix i que s’endinsa al bosc, la seguirem, sense desviar-nos, fins una curva on hi ha lloc per aparcar, just al peu de la paret i al costat d’uns terrenys agrícoles.
Seguirem a peu per la pista i, en breus, seguirem a mà esquerra un corriol amb marques blaves que corresponen al sender “estels del sud”; el seguirem uns minuts i tornarem a trencar a esquerra, sortint del sender, i agafant el corriol que ja ens portarà fins la paret, fixant-nos en branques i tronquets tallats que ens indiquen el bon camí. En un futur no gaire llunyà el camí quedarà ben indicat amb fites que faràn més senzill seguir el corriolet. Per baixar haurem d’anar cap a la dreta, seguint més o menys el fil de la paret i, quan aquesta acaba, seguirem baixant per terreny més vertical, enganxats a la paret, per tal d’agafar en breus la feixa que ens mena de seguida al peu de via.
Al peu de via és recomanable col.locar una o dues peces per assegurar al company, muntant una reunió, ja que queda una mica penjat.
