El 26 de març de 2022, amb l’inestimable ajuda del meu pare, vàrem obrir un nou itinerari a Vilanova de Meià, al costat mateix de la via “De l’spigolo”, oberta per l’Armand i el Paca ja fa uns anys.
Tot va començar amb un xivatasso que em va donar l’Armand Ballart uns mesos enrere quan obriem la via “Vilanova 2.0”, dient-me que en aquell raconet quedava una línia per obrir. Efectivament, i ben maca i evident.
A mida que ens acostàvem a la paret em fixava en una placa fissurada molt evident i pensava, lògicament, que allà ja hi havia d’existir un intinerari obert. Grandíssima alegria vaig sentir al veure que no hi havia signes ni rastres humans per la paret.
La via comparteix inici amb la “Spigolo” però tirant recte amunt a superar un sostret, superat el qual anirem descaradament a la dreta en busca de la gran cicatriu que ratlla la placa. Tota la fissura se supera en artificial a base de friends, imagino que ha de ser molt, molt bonic de fer aquest llarg en lliure, però és evident que cal molta tècnica en fissura i força.
El següent llarg va cercant el terreny més amable sense gaires dificultats per anar-nos acostant al cim, i el darrer, és un altre llarg molt bonic, completament en lliure, en que haurem d’anar amb una clara tendència a esquerres a trobar una inesperada fissura que va a petar al cim.
La via es troba semiequipada amb 3 parabolts i 1 pitó al darrer llarg, recomano que porteu el joc de friends fins el 3, 4 claus variats (2 univ., 1 U mitjana i 1 V mitjana), i algun tasconet que posarem puntualment. La 1a reunió l’hem de reforçar i la 2na s’ha de muntar amb un clauet i una sabina.
El descens pot ser, seguir caminant fins dalt la Roca Alta i baixar pel camí normal o, un cop dalt del pilar, davallar a l’esquerra per feixes a trobar un rapel muntat allà on la paret és més curta.
