Seguint amb el periple aperurista vilanoví he topat amb aquesta línia que no és res més que un punt feble de la paret al que li tenia posat l’ull.
Es tracta d’un itinerari 100% d’aventura amb inici en un fort desplom a superar amb uns passos d’artificial que ens endinsa en una mena de diedre d’aspecte tètric però que, poc a poc i amb carinyo, es deixa fer i inclús ens permet empotrar el cos en escalada de xemeneia. Desprès d’un pronunciat flanqueig a dretes el terreny ens convida a sortir de la paret per unes fissures de roca excel.lent i molta terra que cau del bosquet, superat el qual, ens sorprèn un mur final de roca molt bona i bon canto que ens deixa definitivament, al final de la paret.
Tot i que jo he obert la via en un sol llarg, recomano fer una reunió intermitja al parabolt que hi ha al final de l’encastament, a reforçar amb un friend petit, evitant el fort fregament que provoca el flanqueig que segueix.
D’aquesta manera queden 2 llargs de 25 i 30 m respectivament, i també podrem protegir dignament les fissures finals. Recomano portar el joc de friends fins el 3, 2 claus universals i un estrep.
La via acaba a la vertical de la via “Casting Buñuel” de la Roca Alta i, abans que rapelar, recomanaria el descens caminant.
Mira que estic a gust i m’agrada quasi tot de Vilanova però…el dia que vaig obrir aquesta via, hi havia batuda de senglars…quines sensacions tan desagradables al sentir com massacren els pobres bitxos, cridant i agonitzant desprès dels trets mentre acaben de morir…una banda sonora molt diferent de la que sempre es gaudeix en aquest racó que és el silenci en estat pur.
Adjunto també la ressenya manual que indica millor la part final de la via que no es veu a la foto.
Que la gaudiu!!
