Aprofitant l’estada de dos dies al Maestrazgo, també hi va haver temps per obrir una segona via, a la paret de Pitarquejo, una paret que queda pràcticament tot el dia a l’ombra i on podrem escalar a gust els dies de sol més intens.
L’aproximació es realitza creuant per un pont el riu Pitarque i anar pujant per boscos en direcció a les parets, un total de 20 minuts aproximadament.
La paret feia bastant bona pinta des de lluny, inclús veiem alguns murs que ens feien pensar que hauriem de col.locar algunes expansions. Finalment no ha estat el que semblava i ha resultat una paret bastant discontinua, que no vol dir lletja ni poc interessant, on les principals dificultats les trobarem en un muret al segon llarg i al darrer llarg, el més exigent amb diferència, que traça una curiosa diagonal on ens haurem d’anar assegurant bastant al gust. També cal destacar una curiosa canaleta al 1er llarg, i un bonic tram de xemeneia-diedre al 2n.
En resum es tracta d’una via recomanable, sense esperar-se un viot, amb unes vistes espectaculars de les crestes de Pitarquejo i un descens que s’ens farà bastant més llarg que l’aproximació, doncs fa un bon rodeig a buscar uns ràpels entre la primera i la segona agulla.(veure foto panoràmica)
