La veritat és que no ho puc evitar, Vilanova de Meià em té enamorat des de fa molt de temps, la calma que s’hi respira actualment, la bona roca, el clima… i a més, a més, té aquesta meravellosa franja de roca que ajuda, i molt, a saciar les ganes d’obrir nous itineraris plens de sorpreses i aventura.
La via que ens ocupa avui la vaig començar a obrir amb el meu pare i l’he acabat amb el David en dues jornades no consecutives. El traçat segueix una evident fissura que, al primer llarg, ens demanarà escalar amb cautela i desplegar recursos per superar un terreny de qualitat canviant amb algun pas d’estreps puntual.
A continuació hi trobem la cirereta del pastís, una estupenda fissura de roca excel.lent, senzilla d’assegurar i que ens demanarà realitzar uns passos d’una bellesa inigualable, un llarg de pel.licula.
La via es troba semiequipada amb dos pitons al primer llarg i dos parabaolts a la primera reunió. Ens aniràn molt bé el friend del 4(x2), el 3(x2), el 2 i el 0,75. Ràpel directe de l’arbre de la R2 al terra, uns 40 metres.
Ubiquem el peu de via en un punt mig entre les vies “Cirereta” i “Standing rock” (pitó visible a uns 5 metres del terra), cosa que la fa molt adequada per combinar amb algun altre itinerari de la franja.
