La sensació que em ve quan veig des de la pista de Rúbies tot el sector del Tossal de les Torretes, és de que algú totpoderós ha agafat una paret enorme i l’ha rebentat en mil trossos que han quedat disseminats de manera caòtica al llarg i ample de molts metres.
La via “Front del Pallars” ja aprofita una molt bona successió de murs, incloent una gran catedral de franjes a la part mitja, la més cridanera del sector; com sempre faig tard…però toca inspeccionar la resta de terreny i les possibilitats que ofereix.
Seguint amb la línia de la via ja existent al sector, he obert aquesta via que intenta escalar el màxim i caminar el mínim, tot i la inevitable feixa de 10 minutets ben bons que hi ha al sortir del segon llarg.
La via comença uns metres a l’esquerra de la “Front del Pallars”, hi ha un cordino rosa visible des del terra al no ser un inici super evident.
El primer i segon llarg són molt macos, amb un regust a clàssic deliciós; Xemeneies i fissura de roca excel.lent i el pas més delicat de la via, al sortir de la xemeneia del L1, amb uns passos difícils sobre roca dubtosa, compte. A continuació toca caminar fins el peu del L3, amb un petit diedre tombat com a referència mirant amunt a l’esquerra. Aquests dos llargs superen uns murs de bona roca en general amb una clara tendència a l’esquerra buscant el camí més senzill d’escalar. Finalment ens trobem amb el tresor que ens espera a dalt de tot: un gran mur de roca excel.lent i infinites franjes deliciós d’escalar, una meravella de llarg.
A la via hi he deixat alguns claus a les reunions i als llargs així que només fa falta portar el joc de friends fins el 3 repetint el 2 pel primer llarg.
En conjunt és una aventura ben complerta amb l’alicient de visitar el bonic cim del Tossal de les Torretes, de quasi 1700 metres d’altitud, amb magnífiques vistes d’arreu i una tranquil.litat absoluta.
