Aquesta paret es veu que té una certa popularitat ja que compta amb algun que altre itinerari completament equipat i a més, també es veu que gaudeix d’una roca molt franca i compacte, cosa que li ha donat un cert “caché”.
Si anem corrent la vista a l’esquerra podem veure que la paret s’estén durant molts metres, sense ser tan continua ni compacta com al sector on hi ha el gruix de vies obertes, però menys dona una pedra.
M’hi vaig acostar i vaig veure el que sembla una via o projecte, amb alguna xapa i algun pitó; més endavant vaig trobar un diedre bastant evident amb un pitó col.locat a uns 10 metres de terra, aixó ja feia més pinta de que algun despistat ha provat sort per aqui; seguint amunt vaig trobar el darrer rastre humà on la cosa es posa una mica “peliaguda”, a l’inici de la fissura del L2.
Bé doncs, he intentat acabar la línia com bonament he pogut i el resultat ha estat una senyora via, que de ben segur no deixarà indeferent a qui s’acosti a tastar-la; hi trobarem alguns trams exigents com la fissura del segon llarg o el quart i cinquè, que ens demanaran bona traça emplaçant flotants i buscant el millor pas per on seguir, tot creuant una façana que sembla del tot inexpugnable vista des d’abaix.
Cal preveure un mosquetó més aviat petit per xapar bé el segon pitó del L2 (no hi ha grans problemes, hi entren la majoria); a tenir en compte que al L4, el primer pitó ens marca el moment de marxar a dretes buscant els millors peus per avançar ja en lliure. Molt bon ambient a la part superior.
Cal portar 2 jocs de totems, els camalots del 3 i del 4 i 5 claus (3 univ. curts i 2 u curta).
L’aproximació i descens són còmodes i evidents, ho podeu consultar a la guia “Montsec Oeste”.
