Restauració de l’Aresta Brucs i normal al Dit

Fa no gaire temps, baixant de la CADE de l’agulla del Centenar pel camí de Frares, passant pels peus del Dit, vaig pensar, que quina llàstima aquesta via, amb el caràcter tan fort que devia tenir a l’època, i que desvirtuada que es troba actualment amb aquelles xapes al primer llarg i a la resta de la via…em va semblar una bona idea tornar-la a deixar com abans, tal i com s’ha de fer també amb tantes i tantes vies de Montserrat que han perdut part de la seva essència pel fet de que, al llarg d’anys posteriors, uns i altres han anat afegint burils i demés expansius sense tenir gaire en compte que estàven modificant l’empremta que hi van deixar els primers ascensionistes.
Bé, en aquesta via la principal feina ha consistit a treure burils, espits i parabolts, de moltes èpoques diferents.
A la via hi ha quedat el següent equipament fix: 1 pitó a la llastra del L1, 2 parabolts inox a la R1, 1 pitonissa molt antiga al L2 i 1 pitó al L3.
La R2 s’ha de muntar amb totems i un pont de roca que es pot llaçar amb un cordino o baguetilla no massa gruixuda, a la baumeta abans del barret final.
Tal i com ha quedat actualment i basant-me en l’ascensió que hem realitzat amb en Pau Tomé, recomano portar el següent material: 1 joc de totems, repetint negre, blau i verd, tricams blanc, negre i marró i dues baguetilles primes per merlet i el pont de roca de la R2.
En la meva expèriencia, la clau de la via consisteix a protegir el millor que es pugui l’inici de les dificultats del L1 ja que venim d’una rampa de IV de varis metres sense protecció i cal assegurar bé el tram; la resta he trobat que es protegeix força bé, sobretot fent servir peces petites.
També he aprofitat per treure 3 burils que hi havia afegits a la via normal o Pany, 2 dels quals feien una espècie de reunió a escasos 6 o 7 metres del cim, una cosa sense massa sentit. Per aquesta ascensió hem fet servir els totems verd i blau, tricam blanc i una baguetilla per merlet.
Aquestes dues vies crec que es poden considerar unes autèntiques joies de l’escalada montserratina, passos elegants, finets, exposats, bona roca…una meravella que cal conservar el millor que poguem.

2 comentaris a “Restauració de l’Aresta Brucs i normal al Dit”

  1. Bona tarda.
    Creus realment que escalant amb els materials amb què ho has fet per assegurar-te, tòtems, tricams, peus de gat, cordes i cintes exprés actuals ha conservat l’empremta dels escaladors que la van obrir…? O en realitat has volgut deixar-hi la teva empremta?

    Respon
    • Bona tarda Joan, ni jo ni res que tingui a veure amb mi té cap rellevància en la restauració d’aquesta via, simplement ha quedat en el mateix estat en que es va obrir.
      El material ha evolucionat i ara es pot realitzar l’ascensió amb eines més efectives, però cadascú pot decidir què fer servir per pujar-hi.

      Respon

Deixa un comentari