La Grisu-Valera ( Joan Carles Grisu-Juli Valera 1975) recorre una línia de fissures molt ben definida entre l’Ancestra (Maria de Rialp-Jordi Verdaguer 1987) i la “A dónde vas bala perdida” (Josep María Codina-Joaquín Olmo 1989). Es tracta d’un itinerari autèntic, salvatge i amb la roca en general no massa bona, que ens demanarà una bona dosi d’ofici per sortir triomfadors de l’aventura.
La via té una mica de tot: llargs d’artificial en que haurem de pitonar bastant, lliure delicat sobre terreny mediocre, curiositats geogràfiques i algunes sorpreses més. La via es troba semiequipada amb material original i, actualment (octubre 2022) hi trobarem alguns ploms i ponts de roca que ens donaran un cop de mà en moments puntuals.
A destacar: un segon llarg bastant treballós i un quart llarg amb una primera part bastant tensa i un tram final de lliure delicatessen.
En definitiva, un itinerari que farà les delícies dels més aventurers.
