Una molt bona via de la cara nord, oberta pel David Hita i el Miquel Blanco, de la no hi ha més informació que la ressenya original i que bé es mereix una visita, doncs recorre una de les línies més lògiques i assequibles de tot Diables i voltants, una petita joia que resta en l’anonimat esperant la visita dels més curiosos.
La via comença pocs metres a la dreta de la Paül-Gustavo, per una placa que ja es veu que ronda el IV+-Vè.
Tot i que originalment la via té una primera tirada de 60 metres (o potser més i tot, ens ha semblat calcular algún metre de més), nosaltres hem fet reunió intermitja a la primera de la Paül-Gustavo, bastant recomanable, gastant menys material, menys fregament i la lògica ens hi porta igual a través d’una curta fissura.
Tota la via es troba neta exceptuant 5 espits al 3er llarg (nostre 3er llarg, 2n original), on es concentren les principals dificultats amb un tram molt finet de 6b, i 1 espit més al darrer llarg, la resta s’ha d’anar protegint.
L’escalada és principalment de placa buscant sempre les debilitats i amb una roca força bona; les reunions són molt còmodes i tenen 2 espits cadascuna, excepte al cim que fem R a un arbre.
Hem fet servir el joc de totems, 3 universals mitjans i una u mitjana; la via és factible sense martell assumint una mica més d’exposició en trams de V+ màxim. El grau obligat és de 6b al 3er llarg, als passos entre espits.