Aquesta via, oberta l’any 2011 pel David Hita, la ubiquem uns metres a la dreta de la via “El vianant”, en una llastra fineta que ens ajuda a escalar els primers metres.
Hi trobem tres primers llargs de molta qualitat amb plaques, fissures i diedres de roca molt bona amb alguns tramets picants que ens faràn escalar; a partir de la R3 la via es torna més enrevessada intentant evitar al màxim el contacte amb la STAE i la Mas-Guasch-Fornieles i l’escalada es torna menys homogènia.
Cal estar atents a la ressenya per no equivocar-nos en un parell de punts calents: de la R3 a la R3 bis i just sortint de la xemeneia a buscar la fissura de sortida, comuna amb la Mas-Guasch-Fornieles.
Cal dir que aquesta via fa la mateixa xemeneia que la STAE però per l’exterior, escalada en X molt ample seguint uns parabolts; jo hi vaig passar sense problemes ja que sóc més aviat llarg però el meu company es va trobar en la situació de que no arribava de paret a paret i no va poder escalar el llarg en condicions “normals”.
El darrer llarg va per la mateixa fissura que la Mas-Guasch-Fornieles però en ramonage ample en comptes de per dins; bastant forçat tot plegat ja que la paret no convida a escalar d’aquesta manera.
Cal portar el joc de friends fins el número 1, 15 cintes i un estrep, la via es troba pràcticament equipada.
El descens l’efectuem en 4 ràpels seguint les canals de l’antiga ferrada teresina.