La regió s
ud dels Frares encantats és un bon exemple d’un lloc en què, tot i ser un racó molt accessible, encara hi ha terreny interessant per explorar amb noves apertures, de dificultats molt variades i en terreny que pot ser de molt bona qualitat.
Tot això ja ho vàrem començar a intuïr fa un parell d’anys amb en Marc Homs obrint diferents itineraris que ens van semblar força macos en general, i avui dia ho seguim corroborant trobant línies boniques per pràcticament tot arreu de la regió.
La que aquí ens ocupa avui és una d’aquestes, de dificultat moderada i roca excel·lent, solca el vessant oest de l’agulla, fins ara sense estrenar.
Un itinerari recomanable per gaudir i practicar l’autoprotecció en placa montserratina sense massa compromís, i per pujar una bonica roca, de curiosa morfologia, amb llargs i tombats vessants tant al sud com a l’oest, un altre curt però més vertical a l’est, i l’accés al cim pel seu punt més feble que s’efectua caminant pel nord.
