Relata la història de Cristopher McCandless, un jove amb una forta tendència a voler sortir de la societat i a valer-se per si mateix en els entorns més salvatges i feréstecs, trencant amb tot i amb tothom. Una lectura molt entretinguda que segur que farà reflexionar a més d’un sobre la nostra manera de viure i el lloc que ens ha tocat ocupar.
Recent sortit del forn. Llibre molt entretingut en que l’autor comenta les peripecies que va viure mentre obria 10 de les seves vies més emblemàtiques. Personalment puc dir que he sentit molta enveja mentre el llegia…totes aquestes aventures, descobrint parets pràcticament inexplorades….pensar que la nostra generació ens haurem de conformar amb anar rascant vies per allà on poguem, a llocs que no hagin cridat gaire l’atenció…per posar-se a plorar! Ràpid i divertit.
Reconec que al començar a llegir aquest llibre em va semblar bastant avorrit, com una pel.li “Disney” en versió muntanya…però a mida que va anar avançant, m’hi vaig enganxar. Al conèixer molts dels escenaris dels que parla i sentir també aquesta dèria per obrir vies, l’he acabat gaudint força. Transmet molt bé la passió que sent per tot el que fa, i s’encomana. Molt chulo.
Es tracta principalment d’un llibre d’aventures del que és un mite de l’escalada i l’alpinisme. Històries que narren com s’ho feia en Josep Manuel per organitzar viatges i mogudes bestials. Deixant a part l’admiració que sento per aquest home i per tot el que ha fet, el llibre m’ha semblat avorrit i no l’he pogut acabar, he trobat a faltar una mica de “chicha”, d’emocions. Un llibre que recomanaria a lectors que els hi agradin els llibres d’aventures on sempre tot va i acaba bé.
Aquest és el llibre que portava a la motxilla quan vaig començar a escalar per Montserrat, ara ja fa uns quants anys. Tot i no ser una guia ni un llibre de ressenyes propiament dit, s’ha convertit en una referència per a tot escalador assidu a la muntanya màgica. L’Antonio Garcia Picazo aconsegueix emocionar amb aquesta passió tan forta que sent per Montserrat i enganxa fortament a llegir les anècdotes i detalls tècnics de les diferents ascensions que hi ressenya, amb un estil molt particular, fregant sovint el deliri. Imprescindible tenir-lo i anar fullejant de tant en tant.
Aquest llibre me’l va recomanar el mateix Armand una tarda que tornàvem de Vilanova de Meià, cansat ja de respondre a les meves preguntes sobre la seva vida personal/vertical. Anècdotes i històries d’aquest personatge tan il.lustre, tan singular, i que tant ens inspira als aficionats d’aquest mundillo.
Un bon llibre d’aventures. Potser abusa una mica massa de l’èpica en alguns moments, però tot i així, és tracta d’una bona lectura. Walter Bonatti, a part de ser un alpinista excepcional, també ens deixa entreveure que és un paio molt rebel, que no anava en la direcció marcada, amb uns principis molt sòlids i una voluntat de ferro. Recomanable.
En gran part es tracta d’un llibre sobre preparació física donant especial rellevància a la força i ressistència dels dits. Tot i tenir moltes pàgines amb taules d’exercicis, repeticions, series etc…, dona algunes informacions i consells que he trobat bastant interessants i que m’han aportat un petit plus al vessant físic de l’escalada. Recomanable saltant-se les pàgines de taules.
Motivació a tope, llibre especial per als qui busquen en l’escalada molt més que anar de xapa a xapa.
Molt interessant intentar entendre com podem controlar factors com la por a caure per poder augmentar el nostre rendiment a les parets. El trobo útil tant per qui busca pujar el grau en bloc o esportiva, com per obrir vies apurant les dificultats o per l’escalada amb autoprotecció o seguros precaris.
Aquest llibre no té res a veure amb la muntanya ni l’escalada, el motiu pel qual el ressenyo aquí és que el vaig llegir sabent que era el nom d’una via del serrat de Patriarques. No sé molt bé que és el que s’ha d’entendre d’aquest llibre però bàsicament, tracta sobre una generació de hippies que sel’s anava bastant la castanya, la famosa “generació beat”. No el trobo gaire recomanable per molt que parli d’un moviment important en el seu temps.
Nomès tinc elogis per aquest llibre i el seu autor. Es tracta d’un recull exhaustiu d’informació de les vies de la cara nord de Montserrat, on podrem trobar totes les vies existents fins el moment de la publicació de la guia.
Tot i no ser un llibre amb unes ressenyes molt precises, els detalls sobre el material, equipament, llargada etc… la fan una obra molt útil per a tot amant de Montserrat. Es dona per perdonat que la foto de la portada sigui d’una paret de la regió sud, que em consta que no va ser precisament culpa de l’autor sino de l’editorial. Actualment, en David està treballant en una actualització d’aquesta guia que serà molt més extensa i constarà de diferents llibres, un per cada regió. Imprescindible.
Aquest llibre narra la vida de l’escalador anglès Jerry Moffat, un home que durant anys va contribuïr a pujar el grau límit de l’escalada en diferents époques. Una lectura molt motivadora que ens parla molt de l’escalada al Regne Unit, que, personalment, trobo molt interessant, i d’un personatge que no podia evitar, de cap manera, donar-ho tot, fes el que fes. Molt recomanable tot i que al final desconnecta molt de l’escalada per centrar-se de ple en la vida privada del Jerry.
Tot i que tinc entès que es tracta d’un clàssic de la literatura de muntanya d’obligada lectura, em va defraudar bastant. El vaig trobar avorrit, sempre amb la èpica i el drama per davant. Tot i això podrem gaudir d’algun capítol amb aventures interessants com l’ascensió del Pierre a l’Aiguille Verte desprès de superar un gran trauma, o el de l’accident mortal del pare als Drus.