Aquesta via va ser oberta l’any 2001 per Xavi Solà, Ita Cabassa i Manel Fuertes, en homenatge a un amic , en Josep Monistrol (Jepet), el qual va perdre la via l’any 2000 en un accident mentre escalava.
La via m’ha deixat un regust estrany, si bé és bona per anar a apretar en passos ben fins i difícils.
El primer llarg es troba tot equipat amb espits i parabolts i les dificultats no són obligades a la primera part, on el grau és més dur; més amunt afluixa el grau fins a V+ fins la reunió circulant pel perfil entre el sud i l’est.
El segon llarg, en canvi, té unes dificultats obligades de 6b+/c entre el segon i tercer parabolt, uns passos realment molt difícils; la resta de la tirada ja no és tan extrema però obliga tots els passos i la distància entre assegurances és llarga en alguns punts on la dificultat baixa.
La segona reunió es troba molt a prop del cim i la darrera tirada té uns deu metres aproximadament.
Una cosa a tenir en compte és que, tot i que és possible que vagi errat, les xapes dels parabolts són aquelles lucky d’alumini que són més aviat defectuoses, com les de la Stromboli del Cavall Bernat, i de fet, a la segona reunió n’hi ha una d’esparrecada, i en algunes altres s’hi pot veure algunes petites fissures al material.
És possible que a l’inici del segon llarg hi falti alguna per que hagi desparegut o s’hagi trencat? No ho sé, sigui com sigui crec que és una cosa a tenir en compte a l’hora de fer aquesta via.
Calen unes 15 cintes exprés.
La ressenya l’he agafat d’aquest enllaç https://fuertescabassa.blogspot.com/2020/03/montserrat-el-dit-via-jepet-josep.html, on s’expliquen detalls de la història al voltant de l’apertura de la via, moltes gràcies Manel i Ita.
