Nova via oberta per Montserrat, amb l’Edu Garcia Palma, gran company d’aventures.
L’apertura d’aquesta via és un cas especial, doncs hi havia un antic projecte de burils que arribava fins a uns trenta metres del terra, i jo vaig demanar permís a la subcomissió per a re-obrir-la deixant les assegurances fixes que féssim servir durant la primera ascensió, burils que ja estàven posats, posteriorment restaurar les peces emprades, i eliminar totes les sobrants escapçant-les amb martell i escarpa.
A l’antic projecte hi havia una bona trentena o quarentena de burils i dues reunions, una a uns 15 i l’altra a uns 30 metres del terra aproximadament, que estàven col.locats de manera estranya a pocs metres a la dreta del diedre però sense fer-lo servir per la progressió, és a dir, obligant a anar per la placa però molt a prop del diedre.
L’equipament del projecte semblava pensat per fer l’escalada molt poc obligada, pràcticament semblava que es podia progressar exclusivament en Ae.
El resultat de la via en quan a equipament ha estat de quatre expansions i també un pitó a mitja tirada.
La via és guapa i dura, amb un segon llarg magnífic que de segur gaudirem com nens i nenes.
La primera tirada és llarguíssima, amb una placa d’entrada força tècnica i un diedre ben cabró que no és fàcil i en el qual la roca no acaba de millorar del tot conforme van passant els metres; la cirereta del pastís arriba a pocs metres d’arribar a la reunió, punt on el diedre es torna desplomat i a més la roca ens acompanya encara una mica menys, resultant uns passos molt intensos que per sort es poden protegir decentment i la caiguda és aparentment bona degut a la verticalitat del tram; la reunió la fem a un arbre i podem reforçar amb un totem petit.
El segon llarg de corda és molt bonic, amb bona roca i una escalada elegant i alhora difícil, que resulta una molt bona manera d’arribar a aquest discret cim del serrat dels Flautats.
Des d’aquí demanaria que, si algú la repeteix algun dia, no es facin servir pitons, doncs a la via hi ha l’únic que es va fer servir a la primera ascenció, i marca les dificultats obligades de l’itinerari, sobretot parlant del diedre del primer llarg.
Molt recomanable pels amants de l’aventura amb un punt de dificultat i els itineraris en estat quasi salvatge.
