Recentment hem obert, junt amb en Carles Llovet, aquesta curta i bonica aresta Brucs, als peus del mític Dit, que encara restava verge. La línia va pel punt més feble del vessant sud, arrencant del terra un xic a l’est i adreçant-se per l’aresta conforme es va ascendint.
La roca en general és molt bona i trobarem les principals dificultats en un petit desplom molt a prop del terra; es tracta d’un parell de moviments de dificultat concentrada fins sortir a terreny menys vertical on ens podrem protegir; segueix amb un tramet fi típicament montserratí que va tombant progressivament fins a topar amb l’arbre prop del cim on fem reunió
Recomano portar el joc de totems i tricams petits.
Als primers metres hi ha un tricam blanc el qual no hi ha hagut manera de treure, doncs no portàvem l’eina adequada i ens ha sigut impossible.
Via molt recomanable, una mini-Sorolla.
La foto de la ressenya és obra d’en Carles Llovet, moltes gràcies per deixar-me-la.
