Amb l’Edu Palma obrim aquesta via, exposada i difícil en termes generals, situada en un racó poc freqüentat pels escaladors.
El peu de via el trobem pràcticament al mateix camí que serpenteja la Canal Plana, pocs metres a l’esquerra de la via «Un ull de vellut», oberta en solitari per en Remi Brescó l’any 2008.
Els primers metres de la via es fan per un curt diedre amagat, per després passar totalment a l’esquerra a cercar les fines plaques de l’esperó, fent el canvi concretament a l’alçada del pitó; recomano passar la corda que tinguem a la dreta per totes les assegurances fins que passem definitivament a les plaques de l’esquerra i anem xapant l’altra.
A continuació ens caldrà afinar bé per posar un bon tricam rosa, de vital importància, i continuar navegant per allà on veiem més factible fins al cim, trobant de camí un petit tascó deixat fixe en una micro-fissura.
La roca als trams més difícils és bona, no així al flanqueig de sortida del diedre on la trobarem mediocre.
Com comentava a l’inici del text, es tracta d’una via molt exposada, en la qual no es pot caure en la major part del recorregut, i que demana calma i sang freda.
El segon llarg puja per un bonic mur de roca excel.lent i cerca un diedre arrampat per arribar al cim definitiu.
