Explorant els vessants menys concorreguts de la regió sud dels Frares, vam comprovar que tant l’oest com l’est de l’Agulla Fàcil encara restaven verges; a l’oest hi vam obrir la «No tan fàcil», bonica i assequible, i ara hem aconseguit escalar la façana est, més curta i vertical que la resta de murs de l’agulla.
La via s’inicia en un replà just al mig de la muralla i és en els primers dotze metres on trobem les principals dificultats, sobretot per sortir del tram més vertical fent uns moviments en flanqueig a l’esquerra; es tracta d’un tram tècnic, de cantell petit, amb una caiguda en pèndol que podria ser perillosa tot i que probablement no tocaríem el terra; un cop passades aquestes dificultats el terreny es posa un xic menys vertical i ens porta a superar dues panxes de cantell una mica més generós amb un grau al voltant del 6a; arribem a un punt que marxem a la dreta i sortim per una curta fissura fins muntar reunió d’un bon pont de roca i una savina.
El nom de la via se’ns va ocórrer molt naturalment, doncs ens va costar molt i molt sortir per dalt, ho vam haver de donar tot.
Oberta en companyia d’en Marc Homs.
