Quin dia feia amics, quin gran tema dels Manel, m’encanta, m’emociono, d’aquelles cançons que m’acompanyaran i agradaran tota la vida, ho sé!
Hem començat la temporada a Amer, amb en Joan, en un dia força calorós, massa per escalar en òptimes condicions, peus inflats, adolorits, insolació, i tot això, apretant a tope, com sempre.
Un línia més en aquesta feréstega cinglera que tanta aventura ens està donant d’ençà que la vam conèixer ja farà prop d’un any, amb les característiques clàssiques que no poden faltar en quasi qualsevol del sector, trams bons, dolents, roca bona, a controlar, escalada deliciosa, de supervivència, ah, el còctel típic de la zona.
El primer llarg és molt bonic, també espectacular, escalant una gran fissura i travessant un sostre pel seu cantó esquerre en un tram molt aeri. El segon no és tan agraït però es deixa fer força bé en escalada lliure de grau moderat i bona protecció. A la via hi ha poques assegurances fixes i haurem d’utilitzar força material, sobretot al primer llarg i per muntar la R1. Es pot baixar fàcilment caminant per la canal de l’esquerra i també es pot rapelar de l’arbre de la reunió, cinquanta metres fins el terra amb final volat, preveure baga o cordino per abandonar.
