Dues vies boniques que segueixen línies naturals de la paret, amb la companyia d’un bon coneixedor de la muntanya i que m’ha ajudat a descobrir racons que més tard han resultat molt inspiradors, com és la zona de Frares sud.
La fissura est, tot i seguir un gran diedre en els seus primers metres, es converteix de seguida en una típica escalada de placa tombada montserratina, poc difícil, però exposada; el camí senzill ens va portant a la dreta fins a superar una panxeta, ja ben protegits, amb el que es podria anomenar “un pas de romaní molt difícil”.
L’holandès sorprès, que té aquest nom en homenatje a un turista holandès al qual vam sorprendre a l’arribar a dalt la paret, és una preciosa línia genuïnament montserratina, tombadeta el just i necessari per a que no arribi a ser massa difícil però tampoc massa senzill, amb el seu tramet de rigor més difícil de protegir i per tant, més tens; arriba al cim de la roca per un diedre ja més suau i ben protegits amb un bon friend; la reunió la fem a una arbret de l’altre costat de la paret, jus a la canaleta per on es passa quan s’agafa el camí d’Agulles cap amunt.
Dues vies recomanables per escalar vies netes d’equipament fixe i amb bona roca, que apreten una mica però no arriben a ofegar.
