M’ha semblat adequat dedicar-li una entrada a aquestes tres vies situades ben juntes a la dreta de tot del serrat, al rappel mateix. Són vies amb unes característiques molt similars i que tenen una cosa en comú: un primer llarg molt difícil, exposat i de roca, a moments, molt dolenta. Tinc entès que fa uns quants anys hi va haver un incendi i el foc va afectar molt la part baixa de les parets, i aixó seria una bona explicació al que et trobes allà escalant, un espectacle de crostes i roca bufada que has d’anar arrencant conforme vas pujant.
-via del “Rappel” (aperturistes desconeguts): aquesta via m’ha deixat una mica desconcertat ja que no he fet el recorregut que marca la ressenya de la guia del Luichy, per una fissura molt vertical i difícil, sino que he seguit un traçat més assequible (gens fàcil) per anar a buscar més amunt la fissura de sortida que va directe als parabolts del rappel. Com que la via està neta, excepte un spit en un lloc que no fa cap servei, no he pogut treure l’aigua clara; faré una ressenya amb el recorregut que ha sortit. Friends fins el 4 i 2 universals curts.
-“Kraftwerk” (Armand Ballart-Jean Ch. Peña 7/12/99): Una via completament neta (excepte un spit a la R1), amb una primera tirada molt exigent, de roca delicada, i algun tramet interessant allà on millora el terreny. El A0/V és un A2 com una casa, un tram on s’han d’anar corrent els friends més grossos per una fissura desplomada a on t’hi has d’encaixar amb tot el cos. El segon llarg ja és més calmat però una mica indefinit; jo he anat a buscar un diedre herbós en diagonal a dretes que m’ha semblat la sortida més natural tot i no quadrar gaire amb la ressenya. Hem fet servir el joc de friends fins el 4, algun tascó i 4 pitons (2 univ. curt, 1 u curta, 1 v mitjana). A la R1 hi hem deixat un pitó que ha quedat molt bé, per reforçar l’espit.
-“Estereo 60” (Armand Ballart-Fredi Parera 11/3/92): Igual que la “Kraftwerk”, comença amb un primer llarg molt difícil i sinuós, gran part sobre una espècie d’arenisca vermellosa molt característica. El segon llarg segueix un bon diedre de roca bastant acceptable a on poder gaudir de l’escalada, per fi, amb moviments més naturals i fluïds. Hem fet servir el joc de friends fins el 4, repetint del 0,5 al 2, i dos univ. mitjans.
Són itineraris molt salvatges, amb molts trams d’escalada “de supervivència”, autèntics “Trofeus de col.leccionista” com diu algú….
