Nova via: «Amics del trepant» al Merlet de sota d’en Tagore, Frares Encantats

Amb en Marc Homs estem de campaña per Frares, aprofitant les cosetes que ens han deixat lliures els nostres avantpassats…per sort, n’hi ha unes quantes, tan sols és qüestió d’anar voltant, fer quatre fotos i deixar que la imaginació faci la resta; això i també no desistir si veiem un burí a peu de via, doncs, en aquest cas, probablement no obrirem ni una sola via a Montserrat, doncs la gran majoria tenen la seva «pixadeta», pràctica habitual dels anys 80 i possiblement també als 90. Si us plau, aperturistes, no marqueu el peu de cap via fins que no l’acabeu, que si després us entra la mandra, allà es queda!!
La via que ens ocupa, Amics del trepant, puja una petita paret de Frares tot anant a cercar una bona fissura, amb uns primers metres de placa que li donen varietat a l’assumpte. La roca és bona en tota la via, abaix de caire més finet, i més atlètic un cop ens acostem i fiquem a la fissura, que fa unes formes bastant irregulars al seu interior i no és tan òptima de protegir com voldriem. Uns pitons i un parabolt protegeixen les seccions més dures de la via, havent d’acabar de protegir la resta amb uns quants totems. Esperem que us agradi molt la línia, combineu-la amb qualsevol altre itinerari proper de la zona com l’Aresta Brucs de la roca d’en Tagore, les vies de l’Indi al Gallifol i les parets que hi ha per sota, alguna del Dit xic….n’hi han per donar i per vendre.
Ara que parlo del Dit xic, fa uns dies vaig fer amb un company la «Baserritarra» i estic recordant l’estranya sensació d’escalar una línia en que, seguint les xapes, vas seguint un camí il.lògic, fugint descaradament d’una línia natural de la paret…. la roca et crida clarament cap a un costat, les assegurances et porten a un altre, esdevenint una escalada estranya, a moments desagradable per la poca naturalesa dels passos que s’han d’anar fent. És una llàstima que a tantes i tantes arestes Bruc s’els hi hagin obert vies molt a prop, trepitjant-les i desvirtuant el seu caràcter original, per finalment crear una línia que, en la meva opinió, no val un duro.