Noves vies a Frares Encantats: “Pepinasso” a l’Agulla del Pepino i “Quasi normal” a l’Agulla del rei

Seguim amb la campanya per Frares i aquí tenim dues noves línies, ben maques i ben enllaçables l’una amb l’altra doncs, quan baixem del Pepino, ens queda a escassos 20 metres el collet nord de l’Agulla del rei, que és just el punt d’inici de la “Quasi normal”
-Pepinasso: recorre unes fissures de la cara oest de l’agulla. Els primers metres són de placa fina fins atènyer la fissura on ens protegim i per la qual continúa una bonica escalada en diedre. Al final d’aquest, la lògica ens porta a sortir a l’esquerra amb uns passos de placa exposats en que cal anar amb compte amb la roca, tot seguit, i un cop arribem a un bon arbre on ens assegurem, ataquem el fantàstic empotrament final amb uns passos espectaculars al més pur estil Valentín-Casanovas, doncs la xemeneia en la que estem fortament encastats s’inclina de manera que ens obliga també a nosaltres a adapatar-nos a la forma de l’escletxa, uns passos difícils i molt bonics. D’aquí sortim per terreny molt més agradable fins a fer reunió a un gran arbre. Acabem de pujar l’agulla seguint la via normal amb uns passets de quart. Per baixar es pot rapelar o desgrimpar la via.
-Quasi normal: aquesta via l’hem anomenada així perquè realment té tota la pinta de ser una via normal d’èpoques passades: el vessant més curt de l’agulla, bona roca, verticalitat moderada. Però la normal d’aquesta agulla ja sabem que va pel collet amb l’Agulla gran del Pas del Príncep. Doncs bé, aquí tenim la quasi normal, amb un grau màxim de 5è, roca molt bona i un cantell que ens anirà sorprenent a cada pas, doncs es força bo en general, tot seràn alegries a cada còdol que agafem. La protecció, a més, és força correcta, cosa que mai pots esperar del tot a Montserrat en aquest estil d’escalada. La via surt del vessant nord però escalem ja directament a l’oest, que és realment per on discorre l’itinerari. La reunió la farem al mateix ràpel per on baixarem, abocat al nord.
Totes dues vies obertes amb en Marc Homs, estem fanatiquíssims, Montserrat és una font inesgotable de recursos, de tot tipus de recursos, de vies, de somnis, de moments màgics.