Fent el camí de Sant Jeroni, a l’alçada del serrat del Patriarca i del coll de la canal del Moro, s’aixeca esplendorosa aquesta agulla, destacant amb força l’aresta per on discorre la via Cerdà-Cervera i també el seu vessant oest, que queda ratllat fins més de la meitat per un diedre farcit de vegetació.
Com quasi sempre, vaig preguntar-li a en Carles Llovet sobre aquesta agulla, i si hi havia alguna via oberta en aquest vessant de la roca; resulta que no, que fins ara ningú s’hi havia ficat, i em va comentar també que en Cesc Rosell ja se l’havia mirat fa anys amb algun que altre company però que mai van arribar a decidir-se; vaig trucar a en Cesc, encara no ens coneixiem, i li vaig proposar d’obrir-la plegats, li va agradar la idea i a mi em va fer molta il·lusió tot plegat, vam quedar poc després.
La via és salvatge i completa, amb una barreja d’ingredients que la fan de tot menys avorrida, tot i que es situa clarament a la categoria de col.leccionista degut als primers 30 metres d’escalada fins al compacte mur de sortida. Tot el primer llarg circula per un diedre de roca mediocre que en algun punt, sobretot al sortir de la primera reunió, arriba fins al desastre total, curiosament, just abans de convertir-se en excel.lent.
El gran mur del segon llarg és meravellós, vertical i no massa exposat.
Esperem que la roca no es poleixi amb el pas de les cordades.
El nom de la via ha estat idea d’en Cesc, un nom divertit, i si no m’equivoco, ve a ser un homenatge als “bolingas”, aquells que els hi agrada el mam.
