Ja arriba el fred i és l’hora de tornar a Vilanova, que ja en tenia ganes i l’estiu s’ha fet molt llarg.
M’agrada molt obrir al Montsec però també m’agrada escalar en racons tranquils i no haver d’estar patint per la via que hi ha a l’esquerra o a la dreta, així que estic fent una petita batuda en aquesta muralla tan interessant que poc a poc ja es va omplint d’itineraris ben variats.
La primera de l’any ha estat aquesta, una via curteta en que la gran excusa és anar a buscar un diedre que es fa xemeneia als darrers metres i que es veia prou bé des del terra. Ha resultat un recorregut lògic en que els primers metres haurem d’anar ben a la dreta per plaques ja que la fissura és ben bruta i lletja en aquest tram.
La cosa segueix ja per un terreny molt més amable i senzill fins a ficar-nos dins la xemeneia i sortir a un gran arbre que ens pot servir de reunió i rapel. Ha quedat pràcticament equipada deixant posats els claus utilitzats a l’apertura i nomès caldrà portar el friend verd, el lila, un ganxo per un pas i 10 cintes express. Via recomanable, que la gaudiu!
