Ja arriba el fred i és l’hora de tornar a Vilanova, que ja en tenia ganes i l’estiu s’ha fet molt llarg.
M’agrada molt obrir al Montsec però també m’agrada escalar en racons tranquils i no haver d’estar patint per la via que hi ha a l’esquerra o a la dreta, així que estic fent una petita batuda en aquesta muralla tan interessant que poc a poc ja es va omplint d’itineraris ben variats.
La primera de l’any ha estat aquesta, una via curteta en que la gran excusa és anar a buscar un diedre que es fa xemeneia als darrers metres i que es veia prou bé des del terra. Ha resultat un recorregut lògic en que els primers metres haurem d’anar ben a la dreta per plaques ja que la fissura és ben bruta i lletja en aquest tram.
La cosa segueix ja per un terreny molt més amable i senzill fins a ficar-nos dins la xemeneia i sortir a un gran arbre que ens pot servir de reunió i rapel. Ha quedat pràcticament equipada deixant posats els claus utilitzats a l’apertura i nomès caldrà portar el friend verd, el lila, un ganxo per un pas i 10 cintes express. Via recomanable, que la gaudiu!
Actualització del 17/11/2024: He pogut alliberar la via amb un grau màxim de 6b. El pas més dur està al bombo on hi ha el segon pitó; d’aquí en amunt trobarem un parell de seccions de 6a. He utilitzat totems blau, negre, vermell i lila. La roca és molt bona excepte al flanqueig d’entrada on cal anar amb una mica de compte.
He fet reunió sortint per dalt de la paret en un bon arbre, amb un total de 40 metres. Via curta i bona.
