Ens trobem davant d’una línia totalment lògica, ubicada en un sector on predomina l’escalada esportiva, i que, misteriosament, ha estat oblidada al llarg de la història per totes les generacions d’escaladors fins a dia d’avui.
Bé, un cop l’hem obert amb en Marc, ja sabem per què no estava oberta, i és pel mateix motiu pel qual algunes línies es queden sense obrir: porta feina, la roca no és bona en tot el recorregut, i a més, és tècnicament difícil. És normal que faci mandra o no interessi obrir aquestes vies, jo ho entenc.
Des del terra vèiem un espit a uns 15 metres del terra que ens feia dubtar de què passava allà, però sembla que deu ser posat per dalt, doncs està ubicat bastant a fora de la fissura i a més, no hem trobat cap indici en tot el recorregut de què algú s’hi hagi enfilat mai per allà.
La via mola, deliciosament salvatge, tan sols recomanable per a qui no tingui gaire manies en l’escalada difícil i amb roca molt variable al llarg del recorregut; allà on és més difícil, per sort és prou sòlida, però hi ha un tram a mitja via en què hem de fer uns passos de cinquè grau molt delicats, aneu amb compte! L’arrencada del terra en lliure és molt potent i anirà bé encastar les mans; li segueixen uns metres d’escalada més amable, encaixonats entre dues parets que s’estrenyen i ens fan fora en un tram espectacular i difícil fins arribar a l’esmentat espit; li segueix un tram de diedre molt brut amb la ja comentada sortida de roca trencada.
El pla inicial era sortir ben recte per la fissura, la sortida més natural a priori, però he vist més factible anar a buscar les plaques de sortida a la dreta, doncs seguir recte no m’ha acabat de convèncer per l’excessiva dificultat i una llastra sospitosa en què m’hi havia d’assegurar, penjar, i probablement volar; als darrers metres la roca és bona i l’escalada exposada, serpentejant a dreta i esquerra, fins atènyer una curiosa instal·lació que consta d’una barra de ferro d’obra, en forma d’u, clavada i enganxada amb sika o quelcom similar als forats; Imagino que es tracta del mètode que algú va fer servir per equipar les vies d’esportiva que hi ha a la vertical de l’invent.
Ja tenim una altra clàssica a la Tonsura, junt amb la fissura Meta.
