Nova via: “Experiències religioses” a la Miranda dels Aurons, regió d’Ecos

El concepte d’experiència religiosa, tot i que m’ha vingut al cap exclusivament per una cançó de l’Enrique Iglesias que ves a saber on la deuria escoltar jo (suposo que de petit al cotxe, amb els meus pares), l’entenc com un moment o estat d’una certa intensitat, molt interpretable segons el moment o el que estiguis fent, que fa que es torni o es senti com quelcom rellevant, a nivell sobretot espiritual: éxtasi, conmoció, connexió, quelcom místic….bé, coses així sento obrint vies a Montserrat, amb diferents textures i colors depenent el dia, la via, el tipus d’escalada, el nivell de risc…però sempre especial, sempre trascendent, mai deixant-me indiferent. En el cas d’aquest itinerari que presento avui, la cosa va anar més cap al vessant del control màxim mental, el missatge que rebia durant la fase era clar: Edgar, de cap de les maneres, pots caure.

Amb la Laura Varo hem obert aquesta bonica via aprofitant gran part del primer llarg de la Tous-Llovet, preciós diedre estrenat fa uns mesos junt amb en Carles.
Em cridava l’atenció el gran mur que cau sobre el camí, just al passar per sota, veient una gran quantitat de bons i grans merlets que es retallen al cel com més t’acostes a la paret, i que ja prometien una escalada elegant i genuïna, tot i que també molt vertical i monolítica.
Vam preferir iniciar la via per la ja existent, per lògica i comoditat, i anar a cercar el vessant est amb un marcat flanqueig a esquerres de la manera més assequible possible; el mur del segon llarg és antològic, molt bonic i exposat, en el qual hi ha quedat posat un parabolt en el pas més difícil i un pitó allà on les dificultats ja afluixen clarament però ens alegrarà passar la corda per algun lloc; un cop passada l’expansió comença el tram més obligat de la via, doncs les possibilitats d’assegurament són més aviat escasses, uns metres d’escalada que demanen concentració i calma; el cantell no hi falta i qualitat de la roca és bona, arribant al cim coincidint amb els darrers metres del diedre Tous-Llovet.
Una via que trobo molt recomanable, esperem que us agradi i la gaudiu tant com nosaltres ho hem fet obrint-la.
Ah, per si de cas, porteu cordes de 60 pel primer llarg!