És curiosa la història d’aquesta via: jo em fixo en el gran diedre des de la Cosmos Factory, li pregunto al Carles si té constància d’alguna via oberta, em diu que no, i que, casualment, uns dies abans, el Ricard Darder li comenta que té un antic projecte començat a la mateixa paret que li agradaria anar a acabar algún dia. Efectivament, es tracta del mateix diedre pel que vaig preguntar. Ens hem posat els tres d’acord i l’hem anat a obrir, a acabar d’obrir, ja que només hi tenia els primers 15 metres fets.
3 tirades molt maques, autèntiques, com ho és tota la línia que simplement segueix el camí natural de la roca; la darrera és comuna amb la variant directa Dersu Uzala. Ha sigut una llàstima, des del meu punt de vista, topar amb un llarg tram de roca dolenta en ple desplom del segon llarg, que no he tingut més remei que solventar en escalada artificial, i que trenca la tònica d’escalada lliure de tots els metres anteriors; però així són les coses, no hi podem fer res més; tot i així la via val la pena, només per la lògica de la línia, ja val la pena.
La via ha quedat amb els pitons utilitzats posats per poder passar amb el material flotant. La R1 s’ha de reforçar amb vàries peces doncs els pitons emplaçats no són cap meravella. Molt agraït a en Martí Borràs per aquesta ressenya tan bonica que ha fet, mil gràcies!