Bon trofeu de col.leccionista, amb segell 100% Armand Ballart, a cada llarg veiem la bona mà d’un gran aperturista, excel.lent escalador en tots els sentits, nivell, ètica en l’equipament, bon ull, bon gust amb les línies, totes les seves vies s’han de lluitar, te les has de guanyar a base de fer les coses bé, dedicar-hi el temps que cada situació requereix, sense presses i apretant les dents quan cal, que és sovint.
La via és molt bona, la recomano, té de tot, diedres, plaques, desploms, rampes, fissures, passos de bloc, llargues excursions…; és evident que no es repeteix, les fissures són plenes de sorra i vegetació i la roca no està gens tocada; per sort, en quasi tota la via, la roca és molt bona i permet tirar sense manies.
Han sortit els dos tramets d’artificial en lliure, passos de bloc en els dos casos, el primer ronda el 6b, vertical i finet de peus, i el segon 6c, obviant el plom que es veu sobre la reunió i sortint per l’esquerra a muntar-se a la repisa, que és la clau de l’assumpte; la roca és molt bona en els dos casos.
L’equipament fixe està en perfecte estat, els espits semblen acabats de col.locar, brillants com el primer dia alguns d’ells; un parell dels pitons que marca la ressenya no els hem vist, probablement hi siguin, tapats per la vegetació, no crec que hagin desaparegut, segurament es poden trobar netejant una mica.
Un cop feta la R2 cal caminar fins el camí i d’allà anar a buscar el tercer llarg uns metres a la dreta, direcció Serrat dels Monjos, veurem com a referència una placa amb una llastra que forma una fissura, allà arrenca.
La primera expansió que marca al tercer llarg és una reunió de burils molt antiga que suposo ja es deurien torbar quan s’hi van posar amb la via.
El grau original és colladet, trobo que hi ha més 6a i 6a+ del que marca la ressenya.
Del final de via hem tirat com hem pogut cap al tram de paret on pujen l’Aranya i companyia i d’allà hem baixat a peu pel descens que ens deixa just al costat de les coves.
Com a anècdota, explicada per l’Armand fa just uns dies, el Sergio Ramos, company de cordada en aquesta apertura, era fa anys un jove que treballava a una benzinera i que mentre l’Armand posava benzina, va preguntar-li si era escalador, si escalava, i si podria acompanyar-lo algun dia en alguna activitat, i així va ser com va convidar-lo a obrir aquesta via i alguna altra més.
