Sempre m’ha atret el fet d’escalar línies que no s’hagin fet abans, el que ve a ser obrir vies, però el cert és que ho comentava amb els companys de cordada i no els hi cridava gens l’atenció, no trobava mai el moment de fer-ho, em feia la sensació que aixó d’obrir vies era nomès reservat pels escollits.
La qüestió es que poc a poc va anar arribant el moment en que vaig haver de fer el pas i enfilar-me per línies verges. Com que en algunes parets la cosa està molt saturada, els meus ulls ja buscaven, inconscientment, racons menys transitats i llocs que no cridessin tant l’atenció. Així que m’hi vaig fixar en aquesta muralla tan allargada als peus de la Roca Alta i hi vaig anar a fer un cop d’ull. Vaig veure que hi havia molta roca i poca via i vaig quedar-me amb una parell o tres d’idees de cara a tornar aviat a obrir via.
I aquesta via és el resultat de tota aquesta història, situada en un racó molt tranquil, amb una alçada modesta però una escalada ben bonica on gaudir de la bellesa dels passos que es van succeïnt. Amb aquesta apertura i totes les que ha anat venint posteriorment he anat entenent que no és tan important l’entorn, el tamany de la paret etc.. la bellesa de l’escalada es pot trobar en un totxo de 4 metres a peu d’una carretera i la roca plena de molsa.
Es tracta d’una via maca, un primer llarg net d’assegurances en que haurem de superar una panxeta típica de franjes, un segon llarg descaradament a l’esquerra amb la superació d’un sostret amb una pas molt bloquero de 6a+, i un tercer amb uns passos d’artificial a clavar. Recomano portar 2 universals curts, friends fins 0,75 i algun tascó petit. El nom de la via li vaig posar perquè, si no recordo malament, al tercer llarg vaig haver de penjar-me, per primera vegada a la vida, d’un pitó col.locat per mi mateix, una desvirgada en tota regla. També és una picada d’ull a una via prou famosa del Pilar del Segre.
Aprofito a fer una crida a tots els aficionats a obrir vies, estic en cerca constant de companys/es per anar a l’aventura i enfilar-nos per línies atrevides i suggerents, sense importar molt si es tractarà d’un viot o d’un rostoll, de si serà fàcil o difícil, l’aventura és l’aventura. De moment no compto amb companys/es constants per anar a obrir, així que si algú li crida l’atenció, podeu contactar-me quan volgueu.
