La setmana passada vaig fer un cop d’ull pel sector esquerre de la Roca Alta i vaig tenir un moment d’il.luminació al veure una línia molt lògica en un espai a l’esquerra de la “Sol de España”. Dies desprès vaig anar investigant i veient que la “Sol de España” ja aprofita l’última fissura evident del sòcol i, a la part alta de la paret, va cap a l’esquerra passant pel traçat que jo havia imaginat. Com passa molts cops, la realitat és que el terreny evident ja ha estat obert i toca conformar-se amb el que hi ha.
El resultat final ha estat una via que segueix una línia lògica, d’estil clàssic en tota regla, però la roca no acaba d’acompanyar tant com voldriem.
He decidit obrir el primer llarg del sòcol, començant a escalar just a l’esquerra de la “Sol de España”, resultant un llarg d’escalada no difícil, però si delicada per la mala qualitat del terreny. Al segon llarg trobarem l’excusa del traçat que és un bonic diedre molt vertical que en lliure surt a una dificultat de 6a amb uns passos ben macos.
El tercer llarg segueix un esperonet de bona roca amb algun pas puntual de V i V+ i un final una mica rostoller. Per acabar, vaig traçar el darrer llarg afrontant pel dret un mur molt vertical en que s’han de clavar alguns passos d’artificial i sortir en lliure pel terreny més evident amb roca de bona qualitat i bones fissures per posar-hi friends; la veritat és que quan la cosa es posa interessant és quan s’acaba el llarg, una llàstima, però he volgut fer una línia totalment independent per no tocar ni trepitjar vies veïnes, quedant una línia amb el seu caràcter propi.
