En un sortida amb en David, va portar-me a escalar al barranc de Mascún, a la serra de Guara, concretament a la paret del Puntarrón i la via Despiau. La via és molt maca i el racó, encisador a més no poder, agulles, parets i més agulles i més parets apareixen per tot arreu i a cada pas que avancem en l’aproximació fins el punt anomenat “El Beso”.
Davant mateix del Puntarrón, a l’altre costat del riu Mascún, hi ha una agulla que va cridar-me molt l’atenció, així que poc desprès hi vaig tornar per mirar d’obrir algún itinerari que pujés aquest monòlit, anomenat la punta del Puyal.
El recorregut més cridaner és una evident aresta que mira directament al Puntarrón però que va resultar que ja està oberta, doncs hi vaig trobar alguna expansió i algun pitó, així que vaig decantar-me per buscar una línia a la seva cara nord, una mica més amable en quant a exigència del terreny.
A la cara nord s’hi pot veure un punt feble bastant clar que és una fissura que puja en diagonal a esquerra cap el cim, i aquest va ser el plan d’atac. Finalment ha resultat un itinerari prou interessant amb un primer llarg d’artificial una mica precari sobre claus més aviat curts, un segon en que anem a buscar la diagonal de sortida en lliure maco i un tercer que és la cirereta del pastís amb bona roca i bon canto que ens farà gaudir força, tot i que jo el vaig obrir bàsicament en artificial, se li veu bon color en lliure de 6a/6b. Recomanaria portar el joc de friends fins el 3, algun tasconet i 7 claus variats, sobretot curts i mitjans.
