Amb en Joan hem anat a obrir una línia que teniem vista de feia molt de temps, crec que del dia que vam anar a obrir la Benvinguts, és a dir, el primer o segon dia que rondàvem per la paret i recent la coneixiem.
Ens haviem imaginat una escalada lliure de qualitat i bona roca però Amer, com tot sovint passa, ens va donar el ja clàssic bany de realitat en forma de roca mediocre i escalada delicada.
Al primer llarg hi trobem escalada combinada amb predomini de l’artificial i algunes sortides obligades en lliure entre assegurances; és factible en lliure rondant el 6c; la roca en aquest llarg no està del tot malament i deixa marge per escalar si tenim les forces.
El segon llarg presenta una fissura ampla que superem en diedre i encastament i aquí la roca sí us puc dir que no és bona, s’ha d’escalar amb bastant de compte i aprofitar al màxim les possibilitats que ens ofereix la fissura per tirar el mínim possible dels cantells; un cop acaba l’escletxa flanquegem a l’esquerra per terreny obvi i sortim per una fissura també ampla on trobem un bon pont de roca.
La via ha quedat semi-equipada, sobretot el primer llarg, però caldrà portar un bon grapat de material per acabar de completar la protecció.
El nom de la via ha vingut de les sensacions que tenia en Joan mentre escalava el segon llarg, el pobre no avançava un metre sense renegar o tirar pedrots avall; Amer és salvatge, molt salvatge.
