Fa un parell d’anys, el mateix dia que vam obrir el meu pare i jo la via “Mi primer pitón”, em vaig enfilar uns metres per a fer un cop d’ull a una gran fissura que hi ha al contrafort; a pocs metres del terra vaig veure algun buril, i a l’arribar a la reunió m’hi vaig despenjar. Fa un parell de setmanes hi vaig fer un nou cop d’ull amb els binocles i em va semblar veure que en una de les expansions del segon llarg hi penjava un mosquetó, signe bastant inequívoc de que fins allà va arribar el darrer intent d’apertura. I així sembla que ha anat la cosa doncs, a partir de l’esmentat espit no hi hem trobat res més , exceptuant un misteriós pitó bastant modern a l’alçada de la R2, col.locat d’una manera molt curiosa…
Des del meu punt de vista, aquesta és una de les tres línies 100% evidents i naturals del contrafort, per les altres dues hi transiten la via “Las fiestas del Manolo” i “Mare” que ja surten publicades a la guia.
El resultat ha estat una senyora via amb un segon i tercer llarg molt bons i un primer que tampoc està gens malament. L’empotrament del segon llarg i la xemeneia/diedre de sortida ens ofereixen una escalada autèntica i de gran bellesa, molt recomanable.
La via es troba pràcticament equipada amb diferents expansions i 2 pitons fins a mitja paret; a partir d’aquí nosaltres hem col.locat 2 parabolts a la segona reunió i hi hem deixat 2 ponts de roca.
Cal portar els friends 2, 3 4 i 5 tot i que, si portem el 6, la part final del segon llarg pot resultar menys exposada.
D’on ve el nom “Sons d’ultratomba”? d’intentar clavar un pitó en una llastra gegant…tot ressona.
