Cap de setmana d’investigació i d’acostar-me a les parets més occidentals que ofereix la franja de la Roca Alta. Un cop esgotades les opcions més lògiques del Contrafort començo a observar el terreny que queda “lliure”, el menys cridaner però que tingui una mica de cara i ulls.
Hi he trobat el que podriem dir dos sectors ben diferenciats, el primer, on hi ha la via “Yellow buttress”,i que també amaga un bon mur de 60 metres on hi he obert “Piscolabis”, i el segon, amb la referència del Puntal del Graell de la Merla, citat a la guia del Luichy, que també està rodejat per unes parets d’una alçada considerable i on hi he obert les vies “Peta-zeta” i “Piruleta”. És curiós com els dos sectors, si un s’hi fixa, s’assemblen bastant amb un contrafort de roca marronosa i al darrere, amagat a la vista, un gran “monòlit” de considerables dimensions.
L’accès és senzill, pujant pel camí de baixada de la Roca Alta i desviant-nos a l’esquerra per sota de les característiques franjes de sota el cim, seguirem flanquejant fins a l’objectiu escollit.
Al sortir per dalt de la via “Piruleta” em va cridar l’atenció una petita agulla que presentava una estètica aresta encarada al sol i on hi he obert la via “Esperó rocasolta”, en plan romàntic com si d’una aresta Brucs es tractés.
Via “Piscolabis”: escalada de bona pressa i bona roca amb un petit desplom a meitat del primer llarg que podrem superar en artificial clavant o passar en lliure amb una bona apretada al voltant del 6a.
Via “Peta-Zeta”: la idea inicial era obrir unes cridaneres fissures que, per desgracia, vaig veure que ja estàn estrenades ja que hi vaig veure uns spits i la primera i segona reunió, per tant, no sembla un projecte abandonat. M’hi he conformat obrint una via uns metres a l’esquerra amb uns primers metres delicats per la mala qualitat de la roca i un tramet d’artificial també a tractar amb cura. Més amunt la cosa millora i acabem el llarg sobre roca excel.lent i molt bona presa. Els segon llarg solca una llarga aresta, atípica de Vilanova, i arribem al cim sense més que destacar.
Via “Piruleta”: li agafo els primers metres prestats a la ja existent “Llaminadura” per, tot seguit i traçant una llarga diagonal cap a la dreta, canviar de vessant i trobar unes discretes fissures que porten cap el cim. Compte al primer llarg que té molts metres i ens poden fregar les cordes. Guardar un friend verd o lila per reforçar la reunió.
Via “Esperó rocasolta”: al sortir al cim del Puntal del Graell de la Merla, hi destaca una bonica agulla, amb una aresta que convida a ser pujada inmediatament. La idea inicial va ser de pujar-la en solo integral però un inici excessivament rabiós no em va acabar de convèncer i vaig haver de recòrrer als mètodes més segurs. Escalada curta amb un flanqueig de roca molt solta i el detall d’arribar a un dels punts més alts de tot l’altiplà amb les bones vistes que implica.
