Aquest fissurot ja el teniem vist de fa temps tan en David com jo, així que ens hem posat d’acord per anar a obrir-la. Molt cridanera i visible des del GR que passa per sota les parets, resulta curiós que encara no estigués oberta, doncs l’accés és foça senzill i la via, un cop oberta, ha resultat una joia, un bon repte d’escalada lliure que demana de múltiples tècniques de fissura per anar avançant sempre sobre un terreny de bona qualitat però mai excel.lent, a més, també requereix de posar molt material, un afegit més de dificultat degut al temps que implica anar col·locant les peces en els llocs adients.
Com ja he comentat, la roca és bona, deixa escalar, però s’ha d’anar amb tacte en algun tram en què no ens podem agafar de qualsevol cosa que veiem; a la via hi trobareu dos pitons, i també hi ha un parell d’arbrets bons per llaçar, la resta l’haurem de completar a base de molts friends; personalment recomano portar els guants de fissura, doncs hi ha varis trams els quals, empotrant bé les mans, estalviarem forces i es farà més senzilla la progressió.
El primer llarg és curt, recorrent un bonic diedre de bona roca fins a sortir a la terrasseta on muntem la primera reunió amb un parell de friends.
Aquesta via és ideal per combinar amb alguna del pis superior, com vam fer amb en Pep Climent, escalant després d’aquesta la “Xivatasso” a la Roca del coll de Port, resultant una interessant combinació d’escalada d’aventura.
