Com m’agrada obrir vies amb l’Hita, sempre amb la il.lusió del primer dia, i com més salvatge i més feina porti, encara li agraden més! expert pitonador com és, cap fissura es pot resistir a la bona traça que té amb el martell; alguns d’aquests pitons, ben precaris, ja m’avisa que no m’hi pengi gaire fort, que tan sols són “per fer una mica d’A0, repartint el pes”…com a segon això és un gran avantatge, doncs els claus surten amb gran facilitat, alguns amb un parell de cops de maça; aquest és el fruit de la gran quantitat de vies obertes i experiència acumulada que té a les esquenes, un company de luxe en apertures salvatges i de feina, i també, i més important, una bona persona, un tio tranquil amb qui em sento sempre molt a gust.
La via que us presento avui és un perfecte exemple de via d’aventura, doncs té de tot, roca bona i dolenta, vegetació, lliure i artificial laboriós de pitonatge, escalada en placa i en fissura, reunions a muntar…vaja, el cocktail ideal contra l’avorriment. La via segueix una fissura que ratlla la paret de dalt a baix, para.lela a la ja existent “Maribel”, amb una primera tirada que es solventa completament en escalada artificial, on caldrà col.locar moltes peces, sobretot pitons, en la seva majoria universals, curts i fins. Els dos darrers llargs ja són més lleugers i se superen en escalada combinada amb una roca que va guanyant qualitat amb l’alçada, amb un tram final espectacular. La via resta completament neta i cal portar molt de material, com ja indico a la ressenya.
La vam acabar entre llamps i trons, però la tempesta ens va agafar ja fora de la paret.
