Aquesta via l’he obert gràcies a la informació de la guia “Montsec Oeste”, en la qual el Luichy destaca que hi ha força espai encara entre les diferents vies existents; i la veritat és que entenc que sigui així ja que la paret en si no és massa atractiva i costa prou trobar línies, diguem-ne, naturals.
Oberta en dos atacs vaig haver de baixar a la meitat del 3er llarg per falta de pitons i hi he tornat per acabar-la en un dia en que, per fi, ha plogut una mica.
A destacar el llarg 3, mantingut i combinant el lliure i l’artificial en diferents seccions; i el llarg 4 amb uns primers metres prou obligats que ens deixen al diedre-canaleta de sortida.
Una via que primer em va semblar que seria un rostoll màxim però que un cop acabada puc dir que la roca és bona i que no es toquen gaires plantes ni herbes. La R2 s’ha de muntar amb 2 pitons i la R3 es fa sobre un pitó i una savina.
Puc confirmar que és factible baixar la via en 3 ràpels d’uns 30 metres cada un: de R4 a R3, de R3 a la feixa a l’alçada de R1 i d’aqui amb un gran arbre fins el terra; També hi ha la opció de sortir caminant, un cop acabem, per la feixa en direcció a l’esquerra buscant la baixada de la paret.
