Baixant de la Roca dels Arcs amb en Joan, després de fer la “Plaer de ma vida” i de passar un dia bastant fred, li proposo si em dona permís per provar d’obrir unes plaques compactes que hi ha al sector més a la dreta del contrafort, a tocar del coll que passem de baixada; ell accepta, sap que m’agrada molt la improvització, tan sols duem un joc de totems, menys el verd, que per si algú es vol entretenir una estona, el trobareu a la primera tirada de la susdita més amunt.
Bonica via, petita joia d’aquelles que deixen un deliciós regust, un preciós mur, compacte i de roca excel.lent, que circulem de baix a dalt deixant-nos portar per on sembli més assequible i per on sembli que ens podrem protegir millor; alguns passos són exposats, no sempre hi ha la peça posada allà on voldriem, però el cantell és generós i l’escalada lògica i elegant; després d’una llarga travessa ascendent, el recorregut arriba de la manera més natural a un gran diedre que hi ha a l’esquerra de la paret i per allà surt còmodament; farem reunió a un arbre a la sortida.
Una bona via per fer quan es baixa de la Roca dels Arcs, doncs el peu de via queda a escassos cinc minuts d’un punt concret de la baixada, és evident doncs es veu bé el contrafort.
Hem agafat el nom d’un famós problema de Can Boquet una mica més difícil de grau que no pas aquesta, però també anem de costat.
