Aquesta línia es troba molt a la dreta del contrafort, molt a prop del coll amb la Roca dels Arcs, per tant, és també una opció fer l’aproximació per la mateixa, ja que el corriol que ressegueix el peu del sòcol és a estones selvàtic i fa molt puja baixa; tot i així, l’aproximació per una banda o per l’altra ens portarà un temps similar, és tan sols una qüestió de comoditat al caminar.
Aquesta és una línia més de les poques que queden assequibles i molt lògiques i, com les seves veïnes a esquerra i dreta, repeteix el mateix patró de primer llarg crostós i difícil i una part superior de molta qualitat.
En aquest cas el primer llarg ha estat una grata sorpresa i ha resultat interessant alhora que difícil i obligat, doncs, després de superar uns metres en vertical, la línia fa un descarat flanqueig a dretes per un terreny monolític i de bona roca que requereix de mirar-s’ho bé abans d’anar avançant.
El següent llarg és molt bonic i escalem un munt de metres, senzill a l’inici i més vertical i interessant conforme ens anem acostant a la reunió, muntada amb un parabolt i un pitó, és una tirada interessant i per gaudir.
La tercera tirada transcorre per un senzill mur amb un diedre a l’esquerra que pràcticament no es fa servir degut al cantell generós que hi ha per tot arreu; fem reunió a algun dels arbres que hi ha sortint de la paret.
Seguint la tònica del sector, una via bonica i clàssica amb un primer llarg que clarament fa de filtre a la part superior.
Sabeu de què va això de l’equitació vegana? en Joan em va ensenyar un vídeo; el concepte està molt bé, així no es fa patir cap animal, i fa molta gràcia, doncs van amb un pal entre les cames el qual a l’extrem hi té el cap d’un nino de cavall, i els humans van galopant i salten tanques, és molt curiós tot plegat.
