Ja feia temps que em fixava en un bonic esperó que es veu des del lloc on es deixa el cotxe; fa unes setmanes hi vaig anar a fer un cop d’ull i confirmar que es tracta d’un pany de paret amb el mateix tipus de roca que la part baixa de la Roca Alta, amb aquest color marronós tan característic, i un tacte aspre i molt adherent. La idea ha sigut enllaçar aquest pany de paret amb una vistosa fissura al pis superior i que ja porta cap al cim.
El primer llarg no m’ha decebut gens ni mica, preciós i tècnic amb roca molt correcte i bones possibilitats de protecció a base de friends; hi he deixat posats dos clauets que crec que permeten fer el llarg en bones condicions de protecció fent-lo en lliure, val la pena apretar una mica. Al segon llarg la tònica canvia radicalment i passem a un terreny molt més agraït i generós en cantos per arribar al cim de la manera més elegant possible donat les característiques del terreny. La primera reunió la fem en un gran arbre a la feixa intermitja i la segona en una petita però forta savina allà on la paret just s’acaba.
