Aquesta línia es troba situada en un sector en que ja hi ha quatre vies, totes molt aprop l’una de l’altra, així que és el més semblant a un buffet lliure d’escalada d’aventura que puc imaginar-me, un racó que m’està donant molt rendiment en quant a linies lògiques i que us puc assegurar que, si us hi acosteu algun dia, estareu molt tranquils. A la via “Extremaydura” he de reconèixer que m’hi he hagut d’aplicar a fons per obrir-la amb un estil decent, apretant de valent en alguns passos per no haver de foradar més del necessari. El primer llarg és ben curiós i hi haurem de superar unes panxes pel lloc que veiem més adient fins a situar-nos a la vertical de la fissura on la cosa ja es veu més clara. El segon llarg, com és habitual en aquesta extensa franja, és una autèntica passada: diedre i bavaresa de roca excel.lent que ja tinc ganes d’anar a repetir per treure-la en lliure ja que, en solitari, m’hi vaig haver de penjar de tot el que vaig poder. He deixat instal.lada una reunió per rapelar directe al terra ja que la sortida, com passa amb la via “Coitus interruptus”, és una autèntic merder de terra solta i fulles que no va enlloc. Porteu el joc de friends fins el 4 (els números grans són exclusivament pel segon llarg) i dos universals curts que ens aniran bé per protegir els primers i el darrers metres del primer llarg. Que la gaudiu!!
