En aquesta entrada vaig a analitzar un accident que he patit repetint la meva via “Indiana Jones (i la xemeneia secreta)” als Puntals d’Àger.
Al tercer llarg se m’ha anat avall un bloc del tamany d’una rentadora i jo hi he anat al darrere amb l’agreujant de que la corda estava passada per una savina que sortia entre el bloc i la paret; tot plegat ha provocat una caiguda molt lletja i aleatoria en la que podria haver passat de tot.
Anant per parts crec que el principal error ha estat no valorar correctament el perill que suposava aquell bloc ja que a mi em va semblar que no estava molt agafat però no vaig imaginar que amb una mínima palanca que vaig fer sobre la savina, desprendria completament el bloc. L’altre error crec que ha sigut assegurar-me a la savina, però com que hi tenia una mínima confiança, m’hi vaig assegurar.
Tot aixó em queda la sensació de que ha succeït per un excés de confiança, relaxació, que m’ha fet baixar la guardia i no valorar correctament els riscos, com ja em va passar a l’Armand-Fredi de Diables.
Els dos ùltims totems que vaig col.locar van aguantar perfectament, però, sumant els metres que ja havia passat i el pes de la savina (que era bastant grossa) va allargar la caiguda fins uns 20 metres; vaig quedar boca avall i la savina en algun moment em va tocar ja que tinc unes ferides de branques a la cara; també he patit uns forts cops als dos genolls i al tormell dret, aparentment, sense arribar a esguinç ni trencada.
El company ha parat molt bé la caiguda i només ha hagut de lamentar ferides a una mà per picar contra la paret degut a la força de l’impacte.
Aquest cop he tingut sort i toca reflexionar i aprendre dels errors comesos per no tornar a repetir una situació com aquesta.