Aquesta via ja la vaig començar a restaurar, amb la col.laboració de la Núria, farà cosa d’un any i uns mesos, l’estiu del 2021. La via va quedar semi-restaurada ja que vam decidir arreglar-la des d’abaix, escalant la via, i ens va faltar temps i material.
Hi he tornat per donar-li l’empenta definitiva i ja es pot dir que es troba 100% restaurada, a data del desembre de 2022.
Totes les expansions velles han estat substituïdes per noves, les reunions han quedat amb 2 parabolts i alguna cosa curiosa de museu, el tramet de corda fixa del segon llarg també és nou, i un cordino de pitó del primer llarg també renovat.
Es tracta d’una via oberta amb molt d’estil pel Jordi Verdaguer i la Maria de Rialp (1987) amb regust a clàssica i moderna, notant que els aperturistes ja es movien ens uns graus d’escalada lliure bastant potents.
La via es troba pràcticament equipada tot i que caldrà portar algun material concret imprescindible per sortir airosos de l’aventura. Menció especial al primer llarg i , sobretot, als 3 últims, on haurem d’escalar ben forts i atents, per un mar de roca molt bona i curioses esquitxades calcàries.
Totes les expansions utilitzades han estat donades pel Dani Brugarolas de Kop de Gas.
