Algun dia del mes d’agost del 2021, amb l’inestimable ajuda del meu pare, vaig procedir a la semi-restauració d’aquesta via que puja al Bisbe. Si no recordo malament es tracta de la primera o segona via que vaig restaurar i vaig cometre un error bastant maco que tracta, bàsicament, de fer-ho per baix. A més a més, escalant-la i restaurant de primer, doncs al meu pobre pare tampoc el volia matxacar encara més.
Amb aixó no vull dir que algunes vies no sigui una bona idea restaurar-les per baix, però les que ja tenen una certa envergadura i un bon grapat d’expansions per canviar, millor fer-ho per dalt, amb calma, sense esforços excessius i podent calcular tot molt millor que no pas escalant la via.
La via ha quedat pràcticament restaurada, nomès trobarem burils vells als llargs superiors d’Ae, alternats amb parabolts. Fins la 3a reunió la via és comuna amb la via Reina d’Escòcia i no vaig canviar res, al contrari, vaig tallar algunes peces velles que estaven al costat de parabolts, suposo que de la restauració de la Reina. També vàrem podar alguna sabina i matoll per poder passar sense gaire agonies pel costat.
La Carrizosa-Coll és una bona via que no defraudarà als amants de les aventures, té tots els ingredients sense arribar a ser molt difícil. Jo destacaria el 4t llarg de fissura i matolls, el 5è que enfila una llastra una mica descomposta i els llargs 6 i 7 d’Ae, però que es poden apurar alguns tramets en lliure , tot i que és placa molt fina i van petant molts cantillos.
